El ioga va entrar en la meva vida ja fa uns 20 anys.

En aquell moment jo era un caos i en conseqüència la meva vida també; i suposo que de manera poc conscient ( res era massa conscient llavors), estava buscant alguna cosa que em pogués ajudar a trobar l'equilibri que tanta falta em feia.

Recordo que al cap d'un o dos anys d'haver començat a practicar, un amic em va dir:

"Què estàs fent? Et trobo diferent, com més tranquil.la…"

I és que realment el ioga et provoca canvis reals a tots nivells.

Físicament recordo estar patint mals d'esquena i cervicals que no em permetien estar assentada en postura de meditació còmodament; avui en dia ja no sóc tant jove com llavors però, en canvi, el meu cos s'ha pogut alliberar d'aquelles tensions i en certa manera , ha rejovenit.

Ara, quan escolto algunes persones explicant algun dolor que pateixen donant l'excusa a l'edat, penso que no sempre és ben bé així, que hi ha molt per fer i que el IOGA és una gran eina que ens pot ajudar molt a alliberar-nos del dolor, físic, mental i emocional.

Ara mateix em sento molt agraïda de tenir la possibilitat , a través de la meva feina, de compartir aquesta eina amb altres persones. No puc imaginar una feina més bonica.

L'ensenyament que rebem del ioga és amplíssim, no tot s'acaba fent asanes un cop a la setmana amb un/a professor/a;

si realment volem veure grans canvis és important incorporar-lo a la vida diària.

I tampoc em refereixo a fer asanes a casa cada dia, que també pot ser, sinó a posar més consciència en tot allò que fem, pensem, sentim, expressem, veiem, llegim, escoltem, necessitem, desitgem … i tenir interès en aprofundir una mica més en els diferents camins d'això que en diem IOGA.

Si una cosa puc dir que ha fet el ioga en mi és a ser una mica més LLIURE… continuaré practicant i a veure fins a on em porta .